Durant el segle XVIII i el segle XIX va tenir lloc la revolució industrial en la qual molts nens de 7 a 8 anys treballaven. Tenien el salari de fins i tot el 15% del salari d’un adult. En 1992 l’OIT va crear el Programa Internacional per l’Erradicació del treball infantil. Gràcies a aquest programa, actualment a gran part del món quasi no hi ha tràfic infantil. Però malauradament alguns països com l’Equador, Perú o continents com Àsia i Àfrica encara n’hi ha.

Encadenament al treball

Bàsicament, hi ha 7 tipus d’explotació infantil:

  • El tràfic infantil: El qual ve per necessitat de mà d’obra barata.
  • Nens soldats: A països en guerra com Afganistan hi ha fins a 300.000 nens entre els més petits de 7 o 8 anys que lluiten a la guerra.
  • Treball infantil forçós per endeutament: És quan nens tenen deutes i treballen fins a poder pagar-la.
  • Treball forçós a la mina i en l’agricultura: A l’Àfrica occidental fins a 200.000 nens i nenes en la mina i un milió a Àsia i Sud-àfrica.
  • Esclavitud domestica: 40 milions de nens i nenes treballen com empleats domèstics i el 25% d’aquests sense poder sortir de casa.
  • Explotació sexual: Uns 1,8 milions de nenes i nenes són explotats sexualment amb finalitat comercial. La gran majoria d’aquests són nenes obligades per adults a prostituir-se.
  • Matrimoni infantil: Desgraciadament, l’explotació infantil no és només per treballs, i aquest és un exemple, milions de noies són obligades a casar-se mentre són menors d’edat.

Al final del dia aproximadament 160 milions de nens i nenes són forçats ha fet treballs o casar-se per voluntat d’un adult. Molts d’aquests nens i nenes ni tenen nom. Una manera d’evitar o arreglar aquests problemes és augmentar les ajudes socials o aconseguir treballs per les famílies d’aquests nens i nenes.